LA DONA A TRAVÉS DELS DESASTRES DE LA GUERRA DE GOYA

És una sèrie de 82 gravats de Goya, realitzada entre els anys 1810 i 1815. L'horror de la guerra es mostra especialment cru i penetrant en aquesta sèrie. Les estampes detallen les crueltats comeses en la Guerra de la Independència. Ni han tres parts que traten diversos temes: - Primera part, amb estampes centrades en la guerra. La majoria de les estampes de la primera part representen ajusticiats, uns sense procediment legal; altres després d'una justícia sumària i fins i tot cruelment linxats. 4- Les dones dónen valor 5- I són feres 7- Quin valor! 19- Ja no hi ha temps 9- No volen 10- Tampoc - Segona part, centrada en la fam, bé sigui conseqüència dels Llocs de Saragossa de 1808 o de la carestia de Madrid entre 1811 i 1812. La mort és el tema més constant en totes les seves formes i circumstàncies. Tots comparteixen la condició de víctimes, des dels francesos davant les dones o el populatxo, fins

GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA: 1808-1814 CAUSES - El nomenament de Josep Bonaparte com a rei d'Espanya, després de les renúncies de Baiona (5 i 6 de Maig) provoca dubtes en la burguesia espanyola i el consell de Castella es debat entre l'acatament al nou rei o l'oposició. - Però és la situació de precarietat i explotació que sofria la classe obrera espanyola i principalment el malestar provocat per la presència de l'exèrcit francès, el detonant per l'insurrecció duta a terme pel proletariat espanyol. INICI - La guerra comença el 2 de Maig de 1808 amb la rebel·lió del poble madrileny contra l'exèrcit francès, quan els soldats pretenien portar-se a la força del palau reial a l'infant Francesc de Paula (fill de Carles IV) amb destinació a Baiona. - La duresa de la repressió francesa dirigida pel Mariscal Murat, que mana afusellar a tots els que han participat o es mostren contraris al seu exèrcit, juntament amb les notícies de l'heroisme de milit

Francisco de Goya i Lucientes, va ser un destacat pintor i gravador espanyol, que va nàixer en Fuendetodos, província de Saragossa, el 30 de març de 1746 i va morir a Bordeus, França, el 16 d'abril de 1828. Goya inicia el seu aprenentatge al taller de Luzán a Saragossa. Viatja a Madrid en dues ocasions per aspirar a les beques que concedia l'acadèmia per estudiar a roma, però fracassa. Goya marxa a Itàlia al seu càrrec i allà aprèn la tècnica del fresc. De nou a Espanya, pinta una volta per al Pilar de Saragossa. En 1773 es trasllada a Madrid on va casar amb Josefina Bayeu, germana de francisco Bayeu, pintor de cambra de Carles III, el que li facilités des de 1775 el seu accés a la real fàbrica de tapissos de santa barbara, on treballés com cartinista mes de 20 anys, encara que de forma no continuada. En els primers cartrons predominaran les escenes de composició simple, els temes seran amables, populars, tocats amb ironia, gràcia i humor rococó, la factura serà aca