ELS DESASTRES DE LA GUERRA
És una sèrie de 82 gravats de Goya, realitzada entre els anys 1810 i 1815. L'horror de la guerra es mostra especialment cru i penetrant en aquesta sèrie. Les estampes detallen les crueltats comeses en la Guerra de la Independència.
Ni han tres parts que traten diversos temes:
- Primera part, amb estampes centrades en la guerra.
La majoria de les estampes de la primera part representen ajusticiats, uns sense procediment legal; altres després d'una justícia sumària i fins i tot cruelment linxats.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
- Segona part, centrada en la fam, bé sigui conseqüència dels Llocs de Saragossa de 1808 o de la carestia de Madrid entre 1811 i 1812.
La mort és el tema més constant en totes les seves formes i circumstàncies. Tots comparteixen la condició de víctimes, des dels francesos davant les dones o el populatxo, fins als frares, si bé no apareixen entre aquestes dignitats eclesiàstiques, classes dirigents, ni alta burgesia; més aviat al contrari, gaudeixen de tractes de favor, es veuen afavorits de les autoritats franceses.
- Tercera part, que es refereixen al període absolutista després del retorn de Ferran VII. En aquesta secció abunda la crítica sociopolítica i l'ús de l'al·legoria mitjançant animals.
Esta línea de denuncia política será la predominante en la tercera parte a partir de la estampa 65, en el segmento denominado «caprichos enfáticos», donde el asunto se traslada a la crítica de las clases sociales adictas al nuevo régimen absolutista imperante.
_2.jpg)
Ni han tres parts que traten diversos temes:
- Primera part, amb estampes centrades en la guerra.
La majoria de les estampes de la primera part representen ajusticiats, uns sense procediment legal; altres després d'una justícia sumària i fins i tot cruelment linxats.
4- Les dones dónen valor
5- I són feres
7- Quin valor!
19- Ja no hi ha temps
9- No volen
10- Tampoc
- Segona part, centrada en la fam, bé sigui conseqüència dels Llocs de Saragossa de 1808 o de la carestia de Madrid entre 1811 i 1812.
La mort és el tema més constant en totes les seves formes i circumstàncies. Tots comparteixen la condició de víctimes, des dels francesos davant les dones o el populatxo, fins als frares, si bé no apareixen entre aquestes dignitats eclesiàstiques, classes dirigents, ni alta burgesia; més aviat al contrari, gaudeixen de tractes de favor, es veuen afavorits de les autoritats franceses.
49- Caritat d'una dona
50- Mare infeliç
62- Els llits de la mort
- Tercera part, que es refereixen al període absolutista després del retorn de Ferran VII. En aquesta secció abunda la crítica sociopolítica i l'ús de l'al·legoria mitjançant animals.
Esta línea de denuncia política será la predominante en la tercera parte a partir de la estampa 65, en el segmento denominado «caprichos enfáticos», donde el asunto se traslada a la crítica de las clases sociales adictas al nuevo régimen absolutista imperante.
79- Ha mort la veritat
82- Això és el veritable
La dona en l'obra de Goya, principalment és un símbol de lluita i resistència que inclós al grabat 79 representa la veritat i la seua mort simbolitza la decadència política postcolonial per la classe dirigent de l'època.
També n'hi han diversos grabats representant escenes de violacions, simbolitzant una de les parts més fosques de les guerres, no soles minoritzant la figura de les dones com objecte sexual, si no com una concepció patriarcal de la violació, com és la humillació varonil per la violació femenina, tractades com objectes.
Comentarios
Publicar un comentario